ficar
1 1 v. tr. [LC] Fer entrar dins un lloc. Ficar la clau al pany. Ficar els peus a l'aigua. Ficar-se la mà a la butxaca. Ficar-se els dits a la boca. Ficar-se al llit.
1 2 [LC] ficar al pap alguna cosa Menjar-se-la.
1 3 [LC] ficar els genolls [o ficar els genolls en terra] Agenollar-se.
1 4 [LC] ficar esperons al cavall Ferir-lo amb els esperons.
2 1 v. tr. [LC] ficar a algú els dits a la boca Provocar-lo, portar-lo amb habilitat, a dir alguna cosa.
2 2 [LC] ficar cullerada en una qüestió (o en una conversa, etc.) Intervenir-hi.
2 3 [LC] ficar el nas en alguna cosa Intervenir-hi sense tenir-hi dret.
2 4 [LC] ficar el nas per tot arreu Tafanejar-ho tot.
2 5 [LC] ficar la banya en un forat [o ficar la banya] Entossudir-se a fer alguna cosa.
2 6 [LC] ficar la pota Intervenir en alguna cosa fent o dient algun despropòsit, una bestiesa, etc.
2 7 [LC] ficar-se al cap alguna cosa Posar-se al cap alguna cosa.
2 8 [LC] no ficar-se res a la butxaca No treure cap profit d'una cosa.
2 9 [LC] tenir algú ficat a la butxaca Tenir-lo a la seva disposició, fer-ne el que un vol.
3 1 v. intr. pron. [LC] ficar-se de peus a l'aigua [o ficar-se de peus a la galleda, o ficar els peus a la galleda] Dir o fer una cosa inconvenient, ridícula.
3 2 [LC] ficar-se en bucs Algú, ficar-se on no li importa.
3 3 [LC] ficar-se una cosa entre cella i cella Tenir un ferm propòsit, una idea fixa.
4 1 v. tr. [LC] Fer entrar (algú) en un afer, posar-lo en una situació. Ha ficat tots els companys en un bon embolic.
4 2 v. intr. pron. [LC] En Pau sempre es fica on no el demanen.
